Un Dragonet de Mar en un món glaçat

L'Ari es una Dragonet de Mar, apasionada per la muntanya. Un dia va voler ser alpinista i escaladora ... i glaciarista...

En aquest procès, he tingut la sort d'acompanyar-la en algún moment. Vam fer junts la seva primera via llarga en roca. Va venir als Alps per primera vegada amb les Estades de Joves Alpinistes i faltava el bateig de gel que fa temps li tenia promés.

La ocassió va venir als inicis de l'hiven, fent una sortida a les cascades del Pedraforca. Vam fer les clàssiques Il·lussions d'Hivern i Columna del Verdet, però a llargs ja el primer dia!!.

Al dia següent les va tornar a repetit, però ara amb la Begoña. Tambè van anar a llargs, mentres jo feia de cangur amb els nens a Saldes.

A la setmana següent (primers del Gener), ja vam anar a escalar mes "en serio". L'Ari va venir a l'ICE (Ice Climbing Ecrins), una de les trobades de gel mes importants a nivell internacional. Aquest any vam anar una bona colla de 12 persones, amb la idea d'anar repetint l'experiència de sortir en grup, de tant en tant.

El primer dia van haver d'obrir una bona trinxera per arribar al peu de la cascada Bissonours a la Vall de Fournell. Sort que eren una petita colla i ho vam repartir. Les condicions molt dures d'aquesta vall en aquells dies, ens van fer decidir anar a zones mes "populars" al dia següent.

A la cara sud de la Vall de Freissinières, les cascades estaven perilloses així que finalment vam acabar escalant a l'arxiconeguda zona de Ceillac.
Aquí l'Ari es va estrenar en les "llargues distàncies", ja que vam escalar junts els 300 mts de la bonica "Les Formes du Chaos".

Per acabar la temporada de cascades de gel, vam tornar a fer un altre sortida junts. Aquest cop va ser molt aprop de casa, a una cascada interessant i extranyament propera: ES MONTERO, al costat del Pí de les Tres Branques, molt aprop de Berga.

Va ésser una mica "rara" la sortida. Evidentment sempre provocada per la nostra situació familiar.
Primer pujem l'Ari i jo fins a la cascada, que escalem amb bon gel i gaudint-la molt. l'Ari es queda a peu de cascada mentres jo surto corrent torrent avall fins el cotxe, per quedar-me amb els nens, mentres Begoña puja depresa fins a la cascada on l'espera l'Ari per tal que ella tambè la pugui escalar. D'aquesta manera la vam poder escalar tots tres... i els nens s'ho van pasar de conya!!!.

l'Ari es una Dragonet de Mar, apasionada per la muntanya que ja es alpinista i escaladora ... i glaciarista...