A mitjans del Març, ja vaig començar a estar una mica més lliure de feina així que, aprofitant que en Macel ara “té més temps lliure”, li vaig proposar una sortida exprés.
Volia anar a l’Històriad’Eau a Izas, que se’m resisteix. Tinc una mica de pega amb aquesta via ja que mes d’un cop m’han deixar “tirat” quan ja estavem pràcticament en marxa.
Vam sortir de Barna cap a les 8 de vespre d’un dimarts. Cap a les 12 de la nit, muntavem els matassos a la furgo d’en Marcel, a l’aparcament al costat de la carretera a Canfranc Estació. En aquest any de neu abundant, no es podia pujar amb cotxe fins al Col de Ladrones, així que hem de fer l’aproximació des de la mateixa carretera.
Dimecres ens aixequem amb la calma, esmorçem i cap a les 8 del matí començem l’aproximació a la Vall d’Izas. Com que la neu està dura (glaçada en algún tram), ens possem ràpidament al peu de l’Història d’Eau. No ho veiem clar. Els trams claus es veuen molt justos, el gel es blanquinòs i la temperatura està força per sobre dels 0º.
No dubtem en canviar de plans. Les cascades més enclotades es veuen amb gel blau, així que… cap allà!!. En Macel no ha estat mai a Izas, així que escalar la bonica Notre Dame segur que li agradarà.¡¡Encert total!!. La trobem amb un gel molt bó i unes formacions molt estétiques en forma de gran tobogant glaçat.
Per acabar de complertar el matí, escalem tambè Ruta Jacobea, facileta i amb bon gel per la dreta. Al ràpel la corda es traba i tinc que tornar a escalar-la, assegurat… ¡¡per un TiBlock!!.
Fem la tornada d’una tirada i a les 10 del vespre tornema ser a Bcn sopant amb la familia.
GAVARNIE
Un dia de descans i divendres a les 5 de la tarde sortim de Bcn camí de Gavarnie. Aquest cop vaig amb en Pep i en Marc que no han escalat mai a Gavarnie. Amb alguna aturada de camí, arribem a Gavarnie cap a les 12 de la nit. En Marc s’instal•la a l’altell que fa anys que tenim controlat al poble per tal de dormir. En Pep i jo dormim als matalassets del seu cotxe.
Dissabte, madrugón i amb les llums dels frontals ens enfilem cap el mur de Gavarnie. En Pep ha oblidat el seu frontal, així que portem 2 frontals per 3 persones. ¡¡Començem bé!!. Sort de la lluna que ens ajuda en l’aproximació. Decidim fer la clàssica Fluide Glacial a la seva estrena en les cascades de gel de Gavarnie. Tot i ser molt d’hora ja hi ha gent a la part de dalt del primer mur. Deuen anar a fer algún encadenament de diferents murs del Circ.
Encara de nit, en Pep comença el primer llarg i als pocs metres li surt un crampó de la bota. Porta els de Begoña i com que ella calça un 38 i ell un 45, la barra de graduar-los està al limit dels forats i s’arqueja fins que finalment surt. Penjat d’un cargol els arregla com pot i arriba a la primera reunió.
Per pujar, jo no porto frontal, així que vaig mig a les palpentes, il•luminat una mica nomès quan en Pep mira cap avall des de la reunió i quan en Marc mira cap amunt darrera meu.A la reunió mirem de fer un “apaño” als crampons d’en Pep amb unes vagues primes per tal que s’aguantin millor. Comença el segon llarg camí de la columna directa, quan se li torna a sortir el crampó. Baixa fins a la reunió i li apretem mes els crampons a l’hora que perfeccionem el sistema de vagues. Resulta una mica xapuça però efectiu. D’aquesta manera supera el llarg vertical, ja amb llum de dia.
En Marc fa el tercer llarg, muntant una reunió força penjada i incòmoda, d’un avalakoff que ja esta muntat a la via, afegint algún cargol.
Jo faig els tres llargs següents fins el final de la via. El gel en general ha estat aceptable, amb trams bons però tambè amb trams dolents.
Anem fins a la linia de rapels propera a Frezzante, baixant tanquilament fins al peu del Mur. Hi ha força gent per les cascades. Inclús als Arceaux i algú volta tambè pel segon mur. Des de mig matí, cauen grans troços de gel de l’Overdose i de la banda de Thanatos.
Nosaltres tornem fins el cotxe i cap a casa d’una tirada. A les 11 de la nit del mateix dissabte estem sopant a casa amb la familia.
Han estat unes sortides “exprés”, amb molts kilómetres a l’esquena, però ja savem que “sarna con gusto…”
No hay comentarios:
Publicar un comentario