XAMONIX EXPRESS

Continuant amb la motivació hivernal, la setmana passada faig una escapada exprés a Xamonix. l'Alberto (un amic guia italià) m'insisteix per què faci una pujada a Xamonix per escalar junts. Com que tinc fixació amb la "Fil à Plom", quedem. Ja que haig d'anar sol, pillo un bitllet d'avió a Ginebra (90€) per pujar dijous després de dinar i tornar dissabte per la tarde. Ell no pot venir a buscar-me a l'aeroport per què té uns clients fins tard, així que haig d'agafar el bus que va de l'aeroport al centre de Xamonix (55€ anada i tornada).


El que tenen els imprevistos i els bitllets d'avió, es que si neva el dia abans (¡¡¡ i va nevar!!!), no hi ha tornada enrere així que pujo igualment. L'Alberto diu que sembla que no ha nevat excessivament així que ho intentarem.


Dijous a les 15h avió a Ginebra. Bus cap a Xamonix a les 17h. A les 19'30h estic prenent una birra a Xamonix esperant que arribi l'Alberto. Al sopar comentem la jugada. No sembla molt clar, però "palante".


A les 8 del matí som els primers per prendre al telefèric (mai havia agafat la primera cabina i ser el primer a entrar en ella). Fa vent a mes de 50 kms/h i -16 graus al cim de l'Aiguille de Midi. La sortida del telefèric es va retardant pel vent i al final sortim ¡¡a les 9 del matí!!. Enfilem cap a la via i una mitja hora després veiem que es una tonteria continuar. Neu nova, ventada i sensació de fred forta pel vent que fa. Debatem que fer. L'Alberto diu que podríem intentar arribar fins el final dels llargs difícils i rapelar. Anar fins el cim es inviable. Li sap greu que hagi anat expressament i que es meu tercer intent a aquesta via. Li dic que es una tonteria i que millor intentem aprofitar el dia anant a un altre lloc. Canvi ràpid d'estratègia i tornem cap a Xamonix. Agafem el cotxe i a fons cap a Gogne a veure si fem alguna cascada.



A les 11 del matí aparquem a Cogne i cap a les cascades. No portem ni guia ni cap info de la zona. Cap dels dos hem estat mai a l'hivern en aquesta zona, així que enfilem la primera vall que trobem i al cap de 50 minuts anem cap a una cascada que veiem factible ¡¡al sol i amb temperatures positives!!.


Com sempre que vinc a "casa seva" a escalar, l'Alberto diu que " els convidats primer", així que li foto al primer llarg que es el mes dretet. Gel a trams "curiós", però al final passo bé. Continuem per uns llargs bonics i força facilets amb algun tram de "goulotte" molt bonic, fins al final de la via. Son les 15,30h i ja hem acabat els 250 mts de via.



Tornem al cotxe i anem cap a la vall del costat (Lillaz) a tan sols 3 kms. ¡¡¡¡¡Cagonredeu!!!!! Aquesta vall està plena de cascades en bones condicions i aprop del cotxe. Bé, ja sabem on hem de venir la propera vegada.

Tornada a Xamonix on hi ha festa grossa amb focs d'artifici i música al carrer. Sopadet xerrant de mil projectes i amb el compromís de tornar a quedar per escalar junts.

Dissabte l'Albeto té feina amb clients. Jo faig el típic tour de les botigues de Xamonix i a mig dia bus cap a l'aeroport de Ginebra. Avió i a les 21h ja estic a casa.

Conclusió: Un altre cop se m'ha escapat la Fil à Plom. està clar que aquesta via em costarà al menys 4 intents, com em va passar amb la Ravier de la Torre de Marboré.

Malgrat tot, m'ho he passat "de Cogne" i el meu italià va millorant.

ALPE D'HUEZ. CASCADES FUGINT DE LA PLUJA

Aprofitant que per Reis teniem 4 dies de pont, amb en Marcel vam fer un "Tour" per diferents zones de gel properes a Xamonix (Fer à Cheval, Montriond, etc...) però a tot arreu plovia i les temperatures eren molt altes. Vam coincidir amb en Pau Escalé que venia de fer algunes "salvatjades", entre elles La Massue de grau 7 a Fer à Cheval. També vam estar per allà de xarrera amb el seu company d'aquesta escalada, el "matxaca" francés Nicolas Beauquis. Bona gent i bons escaladors.


Per mirar de portar-nos alguna cosa als piolets, vam acavar a Alpe d'Huez ja que les cascades estan a 2150 mts d'alçada (era la cota pluja/neu) i tenen una aproximació cómoda.


Vam estar totalment sols a la zona, cosa extranya en els temps que corren a les zones que compten amb un accés cómode, ja que acostumen a estar força saturades. Res a veure amb la masificació de zones com Ceillac i similars, on poden haver bofetades per un troç de gel.


Tal com vamm arrivar, vam escalar la gran clàssica de la zona: Symphonie d'Automne.


Bon gel a una cascada molt estética i disfrutona.


Al final, un petit incident no ens va deixar continuar escalant i cap a casa. De tota manera es una zona a tenir molt en compte en moments de poc gel i altes temperatures ja que la zona es molt estable i la seva alçada li dona moltes garanties. Tot això a 6 hores de Barcelona. Apunteu aquest nom: ALPE D'HUEZ!!!!

LA CENSURA HA ARRIVAT A LA FEEC

Hi ha gent que no s'adona que ni les pitjors de les dictadures poden ja evitar que una informació s'escampi per tot arreu. Internet ha aconseguit democratitzar l'accés a la informació i trencar les cadenes amb les que els totalitarismes intenten lligar-la.

Això es el que està passant amb els actuals dirigents de la FEEC. Pensen que impedint la publicació de noticies i/o informacions a la revista Vèrtex, poden impedir la difussió de les informacions. Gràcies a les actuals eines informàtiques les informacions i/u opinions no podràn ser censurades per molt que les seves mentalitats retrògrades ho intentin.

Això es el que ha passat amb la carta que l'anterior president de la FEEC, Anton Fontdevila, ha enviat a la revista Vèrtex i que l'actual Junta Directiva ha decidit impedir que es publiqui. Per tal que això no sigui així, aquí va el texte censurat per a coneixement de tothom que ho vulgui:

-------------------------------------------------------------------------------------

Degut a que la junta directiva de la federació m’ha censurat la carta que vaig enviar a la revista Vèrtex, per tal d’exercir el meu dret de replica, la faig pública mitjançant aquesta “web” i espero que la censura no actuí de nou. Lamento el trobar-me en aquesta situació, desprès de sis anys de treballar voluntàriament pel col•lectiu excursionista a primera línia de la FEEC, no reclamo cap privilegi, crec que com a federat que soc, tinc dret a utilitzar responsablement i sense censura els mitjans de comunicació federatius que paguem entre tots

"Sr. Director de la revista Vèrtex:

Amb sorpresa he llegit la carta del Sr. Sanahuja publicada en l’últim Vèrtex, en la que fa una rèplica a les cartes d’acomiadament que vaig enviar als presidents de les entitats i als federats. Em sorprèn que es publiqui com a rèplica en la revista ja que les meves cartes no si varen publicar mai, les vaig enviar fa mes d’un any i mig i els fets a que fa referència el Sr. Sanahuja, son de mes de catorze anys enrere quan ell va deixar de presidir la federació.

Tot plegat no crec que sigui massa interessant pels lectors de la revista, molts dels quals no coneixen ni el contingut ni el context de les meves cartes, especialment la dirigida al presidents de les entitats, i per tant vaig pensar en no contestar a les acusacions que fa el Sr. Sanahuja, però com que tampoc es tracta de quedar com un mentider he de matisar el següent:

- En les meves cartes no es feia menció personal a ningú, tret del Sr. Bernat Clarella per situar la meva entrada a la Junta Directiva. Feia un resum de la tasca federativa durant els any que hi vaig formar part com a vicepresident i president i donava les gràcies a les moltes persones que varen treballar per tirar endavant el projecte federatiu durant tot aquell temps sense citar a ningú en particular per no fer un memoràndum en lloc d’una carta. Si no hi havia espai per fer lloances menys ni havia per fer retrets.

- Si be es cert que la liquidació auditada del exercici 1996 es va tancar amb superàvit, no per les activitats ordinàries de les que va resulta un saldo negatiu, si no per un ingrés extraordinari provinent de la indemnització cobrada pel desallotjament de l’antic local federatiu, també ho es que la situació patrimonial de la federació era deficitària. Això també ho varen certificar els mateixos auditors que van revisar els comptes. Els motius d’aquell dèficit, sortosament superat en poc temps, es varen explicar en el seu moment a las entitats federades que en assemblea van aprovar les mesures per eixugar-lo.

- No es cert que a l’assemblea de VIC les entitats refusaren una quota extraordinària per fer front al dèficit acumulat. El 26 d’abril de 1998, en aquella assemblea es va aprovar un pressupost extraordinari de mes de 39 milions de les antigues pessetes. (235.530,63 €) per fer front al dèficit, i en la següent assemblea, celebrada el 29 de novembre del mateix any a Tarragona, es va acordar eixugar-lo amb una aportació addicional anual del vint per cent del seu import. Això suposava, tal com s’indica en la circular 83/1998 enviada a les entitats, que haurien de pagar 145 ptes. per soci durant cinc anys. Sortosament amb l’esforç de tots la situació econòmica de la federació va millorar i les entitats tant sols hagueren de pagar aquesta quota l’any 1998 i parcialment el 1999 i de la quota total aprovada de 725 ptes. per soci en pagaren només 190.

- Del contingut de les cartes que vaig enviar difícilment es pot extreure cap retret ni menyspreu a ningú, si algú així ho vol creure li he de dir que aquesta no era la meva intenció. En cap moment vaig fer cap valoració de les actuacions d’anterior juntes ni la seva comparació amb la tasca realitzada durant el anys que vaig estar a la federació, no crec que fos el lloc, el moment , ni la persona. Qui vulgui fer comparacions tant sols cal que miri els anuaris del últims any i faci la seva valoració.

- Refuso totalment les acusacions del Sr. Sanahuja i per part meva deixo per tancada definitivament aquesta qüestió.

Barcelona 1 de setembre de 2010.

Antón Fontdevila i Martí

Videoclip de la Travessa dels Pirineus escalant

Ja podem veure per internet, el videoclip de la TRAVESSA DELS PIRINEUS ESCALANT:

http://www.vimeo.com/15968139

Ara toca esperar que en Lluc tingui acavada la pelí final.

¡¡¡FELICITATS!!!

CARA NORD DE LA TORRE DE MARBORÉ

¡¡Per fí!!. A la quarta vegada ha pogut ser. Fa un bona pila d’anys que portava a la carpeta, la resenya de la Ravier a la Cara Nord de la Torre de Marboré.

A primers d'Agost vaig poder escalar-la amb els amics de la Travessa dels Pirineus, a mes d'en Benoit i l'Albert. Una ascensió que m'ha fet una especial il•lussió.

Aquí la ressenya que he fet, sobre foto:


I aquí unes fotos fetes per en Benoit i en Jordi Vilà.

FESTIVAL DE FISURES A AIGÜES TORTES

Granet rosat de qualitat, solitud cada cop mes poc habitual, fissures pràcticament netes... Es tracta d'algun racó desconegut a Xamonix?. No!!!. Aprop de casa i baratet.

Resulta que uns bons amics estan immersos en un gran projecte que consisteix en fer la Gran Travessa dels Pirineus, però amb l'afegit d'escalar una bona colla de parets de entre les més significatives dels Pirineus. I a més ho velen fer compartint aquest projecte amb les amics.

Es per això que en Pep i jo vam pujar cap a Aigües Tortes per escalar amb ells unes vies que pensaven fer en aquella zona. Alguna d'aquestes vies fa molts anys que vull escalar, però a vegades costa trobar company per anar segons quins llocs poc "habituals". Aquest es el cas de la via Mestres-Lleonard a les Torres de Bassiero.

Anem fins el Refugi d'Amitges on ens trobem amb en Lluc, l'Isaac i en Jordi. Ja fa un mes que caminen i escalen pel Pirineu, en la seva peculiar Travessa. L'endemà fem l'aproximació des del Refugi fins al peu de les Torres de Bassiero. En 1 hora i mitja ens posem al peu de la primera Torre. En Pep fa cordada amb l'Isaac i jo amb en Jordi. En Lluc encara arrossega una lesió al dic per culpa d'una mala caiguda durant la Travessa, per tant es dedica a fer fotos i vídeos de l'escalada.


La escalada resulta ser un bombonàs de fissures perfectes, quasi totalment des-equipades. 6 pitons d'assegurança per tota la via. 3 llargs a la primera Torre. Desprès un ràpel i 3 llargs més fins a la segona Torre.


Tornem al Refugi d'Amitges on ho celebrem amb un bon sopar i al dia següent anem fins al peu de la via Anglada-Guillamon a les Agulles d'Amitges.

Es una clàssica que fa molt temps que volia escalar. Aquest cop faig cordada amb en Pep. Per darrera venen en Jordi i l'Isaac que fan cordada amb la Laia.


La via té un primer llarg magistral. Un gran diedre de bon granet, força pitonat, ja que es va obrir en artificial l'any 1959. Desprès venen uns llargs bonics però no tan espectaculars com el magnífic primer llarg.


Els companys continuen amb la seva aventura i esperem retrobar-nos en un altre tram i altres parets del se peculiar projecte.

Imatges del Rally 12h d'Escalada Terradets

Per als que no vau poder gaudir de la festassa del Rally Arc'teryx 12h d'Escalada Terradets, aqui podeu veure les imatges:

EL VIDEO COMPLERT DEL RALLY: http://www.vimeo.com/12407892

LES FOTOS DEL RALLY: http://picasaweb.google.es/110424549985428350683/Temp#

VIDEOCLIP DEL RALLY: http://www.youtube.com/watch?v=rjjYgt38DF8



A veure si l'any vinent us animeu i ens veiem Terradets.