Resulta que uns bons amics estan immersos en un gran projecte que consisteix en fer la Gran Travessa dels Pirineus, però amb l'afegit d'escalar una bona colla de parets de entre les més significatives dels Pirineus. I a més ho velen fer compartint aquest projecte amb les amics.
Es per això que en Pep i jo vam pujar cap a Aigües Tortes per escalar amb ells unes vies que pensaven fer en aquella zona. Alguna d'aquestes vies fa molts anys que vull escalar, però a vegades costa trobar company per anar segons quins llocs poc "habituals". Aquest es el cas de la via Mestres-Lleonard a les Torres de Bassiero.
Anem fins el Refugi d'Amitges on ens trobem amb en Lluc, l'Isaac i en Jordi. Ja fa un mes que caminen i escalen pel Pirineu, en la seva peculiar Travessa. L'endemà fem l'aproximació des del Refugi fins al peu de les Torres de Bassiero. En 1 hora i mitja ens posem al peu de la primera Torre. En Pep fa cordada amb l'Isaac i jo amb en Jordi. En Lluc encara arrossega una lesió al dic per culpa d'una mala caiguda durant la Travessa, per tant es dedica a fer fotos i vídeos de l'escalada.
La escalada resulta ser un bombonàs de fissures perfectes, quasi totalment des-equipades. 6 pitons d'assegurança per tota la via. 3 llargs a la primera Torre. Desprès un ràpel i 3 llargs més fins a la segona Torre.
Tornem al Refugi d'Amitges on ho celebrem amb un bon sopar i al dia següent anem fins al peu de la via Anglada-Guillamon a les Agulles d'Amitges.
Es una clàssica que fa molt temps que volia escalar. Aquest cop faig cordada amb en Pep. Per darrera venen en Jordi i l'Isaac que fan cordada amb la Laia.
La via té un primer llarg magistral. Un gran diedre de bon granet, força pitonat, ja que es va obrir en artificial l'any 1959. Desprès venen uns llargs bonics però no tan espectaculars com el magnífic primer llarg.
Els companys continuen amb la seva aventura i esperem retrobar-nos en un altre tram i altres parets del se peculiar projecte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario