Canigó: el gel més oriental

No podiem desaprofitar les excel·lents condicions previes a l'hivern, que s'han presentar aquesta temporada al Pirineo Oriental, així que aprofitant que es podia pujar en cotxe quasi fins el refugi dels Cortalets, a primers del desembre ens apropem per escalar un bombonet d'aquestes contrades: la goulotte Directa Escarra-Muxart a la cara est del Canigó.

Una aproximació cómoda i unes condicions de neu dura excepcionals, ens permeten gaudir d'aquesta bonica escalada, potser la mes oriental possible en neu-gel al Pirineo. Pedents mantingudes, resalts drets i un llarg clau amb trams mixtes, donen salsa a aquesta bonica activitat.

Per acavar d'adobar-ho, unes vistes excepcionals, les llums d'una magnífica posta de sol al cim i la ombra del Canigó arrivant fins el mar, complerten un dia per recordar durant molt temps.

GEL EN LA SISENA DIMENSIÓ

Li hem donat força voltes, però finalment ja tenim acabada la pel · lícula de PAU ESCALÉ. I dic li hem donat força voltes, perquè no resulta fàcil fer una pel · lícula a partir d'un munt d'imatges de diferents escalades, en diferents llocs i en diferents circumstàncies.

Poques d'aquestes imatges s'han gravat pensant en muntar una pel · lícula. Són imatges gravades en la majoria dels casos, mentre s'assegura el company o després col · locar una assegurança i en posicions precàries. I això ha estat el que li ha donat un caràcter especial a aquest projecte.

En el meu cas, el repte ha estat escriure un guió, seleccionar les imatges i en difinitiva dirigir la pel · lícula. Un repte personal que ha resultat divertit i enriquidor. La resta ha resultat fins i tot fàcil, tenint als amics de ZEBA PRODUCCIONS encarregant-se de la part tècnica i el muntatge. Gent seriosa i professional que han fet una bona feina, tenint en compte amb el que comptàvem.

Ara només falta que la gaudiu vosaltres també. No només de la pel · lícula. També d'una persona (que no personatge), molt interessant, sense arestes, pla, passional i apassionat. Els seus sentiments i comentaris no us deixaran indiferents. Una persona de la qual tinc la gran sort de dir ... que som AMICS.

ROCA DE GENS. Una escalada a la Cerdanya

La Cerdanya no es que sigui un dels millors llocs per escalar en roca. Si exceptuem la Serra del Cadí, poca cosa més hi ha.

Malgrat tot, un bocí de roca propera a Martinet i al costat de la carretera, permet fer una escaladeta per omplir un matí o una tarde despenjada d'altres activitats a la zona.

La paret es molt visible des de la carretera quan anem o venim entre Martinet i la Seo d'Urgell. Sempre que mirava aquesta paret des del cotxe, em cridava l'atenció la marcada cicatriu diagonal que ratlla quasi tota la paret.

En principi aquesta paret només te una via oberta al 1993 i equipada amb spits i algun pitó al 2n llarg. Es diu "EVA" i te uns 80 mts repartits en 3 tirades. Les 2 primeres segueixen la marcada cicatriu, excepte un tram al mig per muntar reunió a una placa tombada. El 3r llarg va a cercar un diedret de magnífic calcari al seu final.
De material només caldràn unes 15 cintes exprés i res més.


Per anar a la paret, cal agafar la carretera en direcció a Montellà i a uns 500 mts cal agafar un trencall a la dreta direcció a Estana. Al final de la baixada es troben uns tancats per bestiar i una antiga piscifactoria d'on surt un camí de terra a la dreta. Pocs metres després travessar el torrent de Capistol per un petit pont de pedra. Continuar 500 mts més passant per la Roca de la Mel on hi han unes vies esportives. Finalment arribem a un prat on deixem el cotxe just a 5 minuts de la paret. Del prat prendre una petita tartera a l'esquerra per després flanquejar a la dreta fins a la cova que hi ha a peu de via.

El primer llarg segueix l'ampla fissura característica de la paret que es deixa per anar a cercar la R-1 situada a la dreta a la placa tombada del mig de la paret (V-, IV+. 6 spits).

El segon llarg comença per un mur vertical de preses invertides fins a tornar a la marcada fissura, a l'alçada d'una petita cova. Pujar per la placa de la dreta i sortir per un esperonet a la dreta fins a la R-2 (A0, V+, IV+. 8 spits i 2 claus).




Se surt en vertical per flaquejar poc després i anar a cercar un diedre a la dreta de magnífica roca calcària (8 spits. IV+, V+, 6a).



Doncs aqui teniu una opció més per escalar a la Cerdanya quan en alçada el temps o les condicions no ho permeten.

XEMENEIA DE PALLARS. Una bona opció per la calor

En uns dies on resulta difícil suportar les calors i encara més escalar, la Xemeneia de Pallars, a la entrada del Congost de Collegats, permet escalar de manera raonable, gràcies a la seva curiosa escalada interior que recorda les xemenies dels Mallos de Riglos.

OBRES A TERRADETS

¡¡Atenció!! Estan possant una malla metàl·lica a la paret de sobre la via del tren, just on comença el camí a la Falsa Feixa de la Paret de les Bagasses. En aquest primer tram el camí pràcticament ha desaparegut degut a la quantitat de pedres que han tirat avall netejant de blocs sueltos d'aquest tram de paret. Hi ha un cartell on comença la corda fixa inicial, que prohibeix el pas mentres s'estiguin fent les obres.

Video del 2º Ral·li Arc'teryx 12h d'Escalada Terradets

Ja tenim el video del Ral·li Terradets-2001. Les imatges i el muntatge son dels amics de ZEBA PRODUCCIONS:

http://www.vimeo.com/23911503

¡¡Us esperem l'any vinent!!

2n RAL·LI ARC'TERYX 12H D'ESCALADA TERRADETS

Després de l'éxit que va tenir l'any passat, ja està en marxa una nova edició del RAL·LI ARC'TERYX 12H D'ESCALADA TERRADETS.


El dissabte 30 d'Abril, es realitzarà aquesta novedosa activitat que no té un caràcter tan competitiu com el seu nom sembla indicar. Cada cordada fixa el seus objectius en funció del que li bé de gust. Hi ha quie es planteja escalar durant 12h vies de Vº o similars. També hi ha aqui es proposa fer 1.000 mts d'escalada. Altres anar escalant i parar quan els bé de gust, sense mes problema. Evidentment hi han cordades que van a molt alt nivell i intenten quanyar, es clar!!!, però son menys que les cordades que participen per passar un dia d'escalada "diferent".

En aquesta activitat, tothom té premi i per tant tothom ha de sortir a rebre el reconeixement de la resta de participants.

Per la nit, sopar-entrega de premis amb homentatge a la cordada que va obrir la segona vía al Congost (la CADE). Assistiràn l'Emili Civis i en Ferràn Abella, integrans de la cordada que va obrir la via fa uns 45 anys.

Després del sopar, projecció d'una peli d'en David Palmada "Pelut" mentres fem el final de festa fent unes birres tots junts.

Acompanyants i/o cordades que només vulguin venir al sopar-festa, cap problema!!!!!!

Info a: www.gels.org o al mail: rally-terradets@gels.org

Un agraïment molt especial als patrocinadors:

- Arc'teryx per la seva aposta com a patrocinador principal

- A la FEDME per recolzar aquets tipus d'inciatives novedoses.

- BLACK DIAMOND, pel seu recolzament incondicional.

- Les botigues WALA, per apostar des del primer moment.

- A l'AJUNTAMENT de TREMP, per la seva col·laboració en la logística.

- WILD WOLF, que inicia una colaboració amb el Ral·li

- STERLING ROPE, que igualment inicia una col·laboración con el Ral·li

- I finalment als amics de ZEBA PRODUCCIONS, que s'encarregaràn de gravar les imatges.



A tothom, ¡¡moltes gràcies!!

XAMONIX EXPRESS

Continuant amb la motivació hivernal, la setmana passada faig una escapada exprés a Xamonix. l'Alberto (un amic guia italià) m'insisteix per què faci una pujada a Xamonix per escalar junts. Com que tinc fixació amb la "Fil à Plom", quedem. Ja que haig d'anar sol, pillo un bitllet d'avió a Ginebra (90€) per pujar dijous després de dinar i tornar dissabte per la tarde. Ell no pot venir a buscar-me a l'aeroport per què té uns clients fins tard, així que haig d'agafar el bus que va de l'aeroport al centre de Xamonix (55€ anada i tornada).


El que tenen els imprevistos i els bitllets d'avió, es que si neva el dia abans (¡¡¡ i va nevar!!!), no hi ha tornada enrere així que pujo igualment. L'Alberto diu que sembla que no ha nevat excessivament així que ho intentarem.


Dijous a les 15h avió a Ginebra. Bus cap a Xamonix a les 17h. A les 19'30h estic prenent una birra a Xamonix esperant que arribi l'Alberto. Al sopar comentem la jugada. No sembla molt clar, però "palante".


A les 8 del matí som els primers per prendre al telefèric (mai havia agafat la primera cabina i ser el primer a entrar en ella). Fa vent a mes de 50 kms/h i -16 graus al cim de l'Aiguille de Midi. La sortida del telefèric es va retardant pel vent i al final sortim ¡¡a les 9 del matí!!. Enfilem cap a la via i una mitja hora després veiem que es una tonteria continuar. Neu nova, ventada i sensació de fred forta pel vent que fa. Debatem que fer. L'Alberto diu que podríem intentar arribar fins el final dels llargs difícils i rapelar. Anar fins el cim es inviable. Li sap greu que hagi anat expressament i que es meu tercer intent a aquesta via. Li dic que es una tonteria i que millor intentem aprofitar el dia anant a un altre lloc. Canvi ràpid d'estratègia i tornem cap a Xamonix. Agafem el cotxe i a fons cap a Gogne a veure si fem alguna cascada.



A les 11 del matí aparquem a Cogne i cap a les cascades. No portem ni guia ni cap info de la zona. Cap dels dos hem estat mai a l'hivern en aquesta zona, així que enfilem la primera vall que trobem i al cap de 50 minuts anem cap a una cascada que veiem factible ¡¡al sol i amb temperatures positives!!.


Com sempre que vinc a "casa seva" a escalar, l'Alberto diu que " els convidats primer", així que li foto al primer llarg que es el mes dretet. Gel a trams "curiós", però al final passo bé. Continuem per uns llargs bonics i força facilets amb algun tram de "goulotte" molt bonic, fins al final de la via. Son les 15,30h i ja hem acabat els 250 mts de via.



Tornem al cotxe i anem cap a la vall del costat (Lillaz) a tan sols 3 kms. ¡¡¡¡¡Cagonredeu!!!!! Aquesta vall està plena de cascades en bones condicions i aprop del cotxe. Bé, ja sabem on hem de venir la propera vegada.

Tornada a Xamonix on hi ha festa grossa amb focs d'artifici i música al carrer. Sopadet xerrant de mil projectes i amb el compromís de tornar a quedar per escalar junts.

Dissabte l'Albeto té feina amb clients. Jo faig el típic tour de les botigues de Xamonix i a mig dia bus cap a l'aeroport de Ginebra. Avió i a les 21h ja estic a casa.

Conclusió: Un altre cop se m'ha escapat la Fil à Plom. està clar que aquesta via em costarà al menys 4 intents, com em va passar amb la Ravier de la Torre de Marboré.

Malgrat tot, m'ho he passat "de Cogne" i el meu italià va millorant.

ALPE D'HUEZ. CASCADES FUGINT DE LA PLUJA

Aprofitant que per Reis teniem 4 dies de pont, amb en Marcel vam fer un "Tour" per diferents zones de gel properes a Xamonix (Fer à Cheval, Montriond, etc...) però a tot arreu plovia i les temperatures eren molt altes. Vam coincidir amb en Pau Escalé que venia de fer algunes "salvatjades", entre elles La Massue de grau 7 a Fer à Cheval. També vam estar per allà de xarrera amb el seu company d'aquesta escalada, el "matxaca" francés Nicolas Beauquis. Bona gent i bons escaladors.


Per mirar de portar-nos alguna cosa als piolets, vam acavar a Alpe d'Huez ja que les cascades estan a 2150 mts d'alçada (era la cota pluja/neu) i tenen una aproximació cómoda.


Vam estar totalment sols a la zona, cosa extranya en els temps que corren a les zones que compten amb un accés cómode, ja que acostumen a estar força saturades. Res a veure amb la masificació de zones com Ceillac i similars, on poden haver bofetades per un troç de gel.


Tal com vamm arrivar, vam escalar la gran clàssica de la zona: Symphonie d'Automne.


Bon gel a una cascada molt estética i disfrutona.


Al final, un petit incident no ens va deixar continuar escalant i cap a casa. De tota manera es una zona a tenir molt en compte en moments de poc gel i altes temperatures ja que la zona es molt estable i la seva alçada li dona moltes garanties. Tot això a 6 hores de Barcelona. Apunteu aquest nom: ALPE D'HUEZ!!!!