XAMONIX EXPRESS

Continuant amb la motivació hivernal, la setmana passada faig una escapada exprés a Xamonix. l'Alberto (un amic guia italià) m'insisteix per què faci una pujada a Xamonix per escalar junts. Com que tinc fixació amb la "Fil à Plom", quedem. Ja que haig d'anar sol, pillo un bitllet d'avió a Ginebra (90€) per pujar dijous després de dinar i tornar dissabte per la tarde. Ell no pot venir a buscar-me a l'aeroport per què té uns clients fins tard, així que haig d'agafar el bus que va de l'aeroport al centre de Xamonix (55€ anada i tornada).


El que tenen els imprevistos i els bitllets d'avió, es que si neva el dia abans (¡¡¡ i va nevar!!!), no hi ha tornada enrere així que pujo igualment. L'Alberto diu que sembla que no ha nevat excessivament així que ho intentarem.


Dijous a les 15h avió a Ginebra. Bus cap a Xamonix a les 17h. A les 19'30h estic prenent una birra a Xamonix esperant que arribi l'Alberto. Al sopar comentem la jugada. No sembla molt clar, però "palante".


A les 8 del matí som els primers per prendre al telefèric (mai havia agafat la primera cabina i ser el primer a entrar en ella). Fa vent a mes de 50 kms/h i -16 graus al cim de l'Aiguille de Midi. La sortida del telefèric es va retardant pel vent i al final sortim ¡¡a les 9 del matí!!. Enfilem cap a la via i una mitja hora després veiem que es una tonteria continuar. Neu nova, ventada i sensació de fred forta pel vent que fa. Debatem que fer. L'Alberto diu que podríem intentar arribar fins el final dels llargs difícils i rapelar. Anar fins el cim es inviable. Li sap greu que hagi anat expressament i que es meu tercer intent a aquesta via. Li dic que es una tonteria i que millor intentem aprofitar el dia anant a un altre lloc. Canvi ràpid d'estratègia i tornem cap a Xamonix. Agafem el cotxe i a fons cap a Gogne a veure si fem alguna cascada.



A les 11 del matí aparquem a Cogne i cap a les cascades. No portem ni guia ni cap info de la zona. Cap dels dos hem estat mai a l'hivern en aquesta zona, així que enfilem la primera vall que trobem i al cap de 50 minuts anem cap a una cascada que veiem factible ¡¡al sol i amb temperatures positives!!.


Com sempre que vinc a "casa seva" a escalar, l'Alberto diu que " els convidats primer", així que li foto al primer llarg que es el mes dretet. Gel a trams "curiós", però al final passo bé. Continuem per uns llargs bonics i força facilets amb algun tram de "goulotte" molt bonic, fins al final de la via. Son les 15,30h i ja hem acabat els 250 mts de via.



Tornem al cotxe i anem cap a la vall del costat (Lillaz) a tan sols 3 kms. ¡¡¡¡¡Cagonredeu!!!!! Aquesta vall està plena de cascades en bones condicions i aprop del cotxe. Bé, ja sabem on hem de venir la propera vegada.

Tornada a Xamonix on hi ha festa grossa amb focs d'artifici i música al carrer. Sopadet xerrant de mil projectes i amb el compromís de tornar a quedar per escalar junts.

Dissabte l'Albeto té feina amb clients. Jo faig el típic tour de les botigues de Xamonix i a mig dia bus cap a l'aeroport de Ginebra. Avió i a les 21h ja estic a casa.

Conclusió: Un altre cop se m'ha escapat la Fil à Plom. està clar que aquesta via em costarà al menys 4 intents, com em va passar amb la Ravier de la Torre de Marboré.

Malgrat tot, m'ho he passat "de Cogne" i el meu italià va millorant.