LA CENSURA HA ARRIVAT A LA FEEC

Hi ha gent que no s'adona que ni les pitjors de les dictadures poden ja evitar que una informació s'escampi per tot arreu. Internet ha aconseguit democratitzar l'accés a la informació i trencar les cadenes amb les que els totalitarismes intenten lligar-la.

Això es el que està passant amb els actuals dirigents de la FEEC. Pensen que impedint la publicació de noticies i/o informacions a la revista Vèrtex, poden impedir la difussió de les informacions. Gràcies a les actuals eines informàtiques les informacions i/u opinions no podràn ser censurades per molt que les seves mentalitats retrògrades ho intentin.

Això es el que ha passat amb la carta que l'anterior president de la FEEC, Anton Fontdevila, ha enviat a la revista Vèrtex i que l'actual Junta Directiva ha decidit impedir que es publiqui. Per tal que això no sigui així, aquí va el texte censurat per a coneixement de tothom que ho vulgui:

-------------------------------------------------------------------------------------

Degut a que la junta directiva de la federació m’ha censurat la carta que vaig enviar a la revista Vèrtex, per tal d’exercir el meu dret de replica, la faig pública mitjançant aquesta “web” i espero que la censura no actuí de nou. Lamento el trobar-me en aquesta situació, desprès de sis anys de treballar voluntàriament pel col•lectiu excursionista a primera línia de la FEEC, no reclamo cap privilegi, crec que com a federat que soc, tinc dret a utilitzar responsablement i sense censura els mitjans de comunicació federatius que paguem entre tots

"Sr. Director de la revista Vèrtex:

Amb sorpresa he llegit la carta del Sr. Sanahuja publicada en l’últim Vèrtex, en la que fa una rèplica a les cartes d’acomiadament que vaig enviar als presidents de les entitats i als federats. Em sorprèn que es publiqui com a rèplica en la revista ja que les meves cartes no si varen publicar mai, les vaig enviar fa mes d’un any i mig i els fets a que fa referència el Sr. Sanahuja, son de mes de catorze anys enrere quan ell va deixar de presidir la federació.

Tot plegat no crec que sigui massa interessant pels lectors de la revista, molts dels quals no coneixen ni el contingut ni el context de les meves cartes, especialment la dirigida al presidents de les entitats, i per tant vaig pensar en no contestar a les acusacions que fa el Sr. Sanahuja, però com que tampoc es tracta de quedar com un mentider he de matisar el següent:

- En les meves cartes no es feia menció personal a ningú, tret del Sr. Bernat Clarella per situar la meva entrada a la Junta Directiva. Feia un resum de la tasca federativa durant els any que hi vaig formar part com a vicepresident i president i donava les gràcies a les moltes persones que varen treballar per tirar endavant el projecte federatiu durant tot aquell temps sense citar a ningú en particular per no fer un memoràndum en lloc d’una carta. Si no hi havia espai per fer lloances menys ni havia per fer retrets.

- Si be es cert que la liquidació auditada del exercici 1996 es va tancar amb superàvit, no per les activitats ordinàries de les que va resulta un saldo negatiu, si no per un ingrés extraordinari provinent de la indemnització cobrada pel desallotjament de l’antic local federatiu, també ho es que la situació patrimonial de la federació era deficitària. Això també ho varen certificar els mateixos auditors que van revisar els comptes. Els motius d’aquell dèficit, sortosament superat en poc temps, es varen explicar en el seu moment a las entitats federades que en assemblea van aprovar les mesures per eixugar-lo.

- No es cert que a l’assemblea de VIC les entitats refusaren una quota extraordinària per fer front al dèficit acumulat. El 26 d’abril de 1998, en aquella assemblea es va aprovar un pressupost extraordinari de mes de 39 milions de les antigues pessetes. (235.530,63 €) per fer front al dèficit, i en la següent assemblea, celebrada el 29 de novembre del mateix any a Tarragona, es va acordar eixugar-lo amb una aportació addicional anual del vint per cent del seu import. Això suposava, tal com s’indica en la circular 83/1998 enviada a les entitats, que haurien de pagar 145 ptes. per soci durant cinc anys. Sortosament amb l’esforç de tots la situació econòmica de la federació va millorar i les entitats tant sols hagueren de pagar aquesta quota l’any 1998 i parcialment el 1999 i de la quota total aprovada de 725 ptes. per soci en pagaren només 190.

- Del contingut de les cartes que vaig enviar difícilment es pot extreure cap retret ni menyspreu a ningú, si algú així ho vol creure li he de dir que aquesta no era la meva intenció. En cap moment vaig fer cap valoració de les actuacions d’anterior juntes ni la seva comparació amb la tasca realitzada durant el anys que vaig estar a la federació, no crec que fos el lloc, el moment , ni la persona. Qui vulgui fer comparacions tant sols cal que miri els anuaris del últims any i faci la seva valoració.

- Refuso totalment les acusacions del Sr. Sanahuja i per part meva deixo per tancada definitivament aquesta qüestió.

Barcelona 1 de setembre de 2010.

Antón Fontdevila i Martí

Videoclip de la Travessa dels Pirineus escalant

Ja podem veure per internet, el videoclip de la TRAVESSA DELS PIRINEUS ESCALANT:

http://www.vimeo.com/15968139

Ara toca esperar que en Lluc tingui acavada la pelí final.

¡¡¡FELICITATS!!!

CARA NORD DE LA TORRE DE MARBORÉ

¡¡Per fí!!. A la quarta vegada ha pogut ser. Fa un bona pila d’anys que portava a la carpeta, la resenya de la Ravier a la Cara Nord de la Torre de Marboré.

A primers d'Agost vaig poder escalar-la amb els amics de la Travessa dels Pirineus, a mes d'en Benoit i l'Albert. Una ascensió que m'ha fet una especial il•lussió.

Aquí la ressenya que he fet, sobre foto:


I aquí unes fotos fetes per en Benoit i en Jordi Vilà.

FESTIVAL DE FISURES A AIGÜES TORTES

Granet rosat de qualitat, solitud cada cop mes poc habitual, fissures pràcticament netes... Es tracta d'algun racó desconegut a Xamonix?. No!!!. Aprop de casa i baratet.

Resulta que uns bons amics estan immersos en un gran projecte que consisteix en fer la Gran Travessa dels Pirineus, però amb l'afegit d'escalar una bona colla de parets de entre les més significatives dels Pirineus. I a més ho velen fer compartint aquest projecte amb les amics.

Es per això que en Pep i jo vam pujar cap a Aigües Tortes per escalar amb ells unes vies que pensaven fer en aquella zona. Alguna d'aquestes vies fa molts anys que vull escalar, però a vegades costa trobar company per anar segons quins llocs poc "habituals". Aquest es el cas de la via Mestres-Lleonard a les Torres de Bassiero.

Anem fins el Refugi d'Amitges on ens trobem amb en Lluc, l'Isaac i en Jordi. Ja fa un mes que caminen i escalen pel Pirineu, en la seva peculiar Travessa. L'endemà fem l'aproximació des del Refugi fins al peu de les Torres de Bassiero. En 1 hora i mitja ens posem al peu de la primera Torre. En Pep fa cordada amb l'Isaac i jo amb en Jordi. En Lluc encara arrossega una lesió al dic per culpa d'una mala caiguda durant la Travessa, per tant es dedica a fer fotos i vídeos de l'escalada.


La escalada resulta ser un bombonàs de fissures perfectes, quasi totalment des-equipades. 6 pitons d'assegurança per tota la via. 3 llargs a la primera Torre. Desprès un ràpel i 3 llargs més fins a la segona Torre.


Tornem al Refugi d'Amitges on ho celebrem amb un bon sopar i al dia següent anem fins al peu de la via Anglada-Guillamon a les Agulles d'Amitges.

Es una clàssica que fa molt temps que volia escalar. Aquest cop faig cordada amb en Pep. Per darrera venen en Jordi i l'Isaac que fan cordada amb la Laia.


La via té un primer llarg magistral. Un gran diedre de bon granet, força pitonat, ja que es va obrir en artificial l'any 1959. Desprès venen uns llargs bonics però no tan espectaculars com el magnífic primer llarg.


Els companys continuen amb la seva aventura i esperem retrobar-nos en un altre tram i altres parets del se peculiar projecte.

Imatges del Rally 12h d'Escalada Terradets

Per als que no vau poder gaudir de la festassa del Rally Arc'teryx 12h d'Escalada Terradets, aqui podeu veure les imatges:

EL VIDEO COMPLERT DEL RALLY: http://www.vimeo.com/12407892

LES FOTOS DEL RALLY: http://picasaweb.google.es/110424549985428350683/Temp#

VIDEOCLIP DEL RALLY: http://www.youtube.com/watch?v=rjjYgt38DF8



A veure si l'any vinent us animeu i ens veiem Terradets.

Rally Arc'teryx 12h d'Escalada Terradets (1)

No us espanteu pel nom d'aquesta proposta, ja que es més una trobada d'escaladors que una competició "estricta". De fet es una manera diferent d'encarar un dia d'escalada. Cada un fa el seu propi "Rally" sense que per la majoria, tingui massa importància la possició final en que es pugui quedar.

Ja fa bastants anys que van possar en marxa la idea d'un Rally 12h d'Escalada els amics del Peñón de Ifach. La veritat es que han aconseguit amb aquesta idea, generar un bon interés cada any, amb un caràcter festiu i on cada un es planteja els objectius del dia en funció dels seu nivell i de les ganes que tingui d'escalar.


El passat cap de setmana vam estar al Rally de Riglos, que son els altres que tambè es van animar a organizar-ho i la veritat es que l'ambient va ser molt bó. Va haver alguna cordada "canyera" que fins i tot va fer ¡¡¡6 vies a la Visera!!!, o sigui uns 1.600 mts d'escalada per sobre del 6b. Però tambè va haver una cordada que nomès va fer una via (la normal del Puro) i ¡¡¡tant contents!!!.

Si t'agafes a una cinta o no en un pas que et costa més del compte, no importa. La majoria de gent va a testar les seves propies possibilitats (mirar de fer una vía a cada Mallo, fer una via més que l'any anterior, etc...). Desprès, final de festa amb un bon sopar, repartiment de premis i sorteig de material.


La idea a Terradets es la mateixa. A més, pels 30€ de la inscripció per persona (60€ la cordada), us portareu una samarreta del patrocinador principal (Arc'teryx), una guia d'escalades de la zona per cordada, avituallaments durant tot el dia (Aquarius, sucs, fruites, bocates...), una bossa amb "productes de la terra" (formatget, embotit, mel...) i un bon sopar de cloenda a l'Hotel-Restaurant Segle XX de Tremp, on farem la entrega de premis (hi hauràn força premis) a més de sorteig de material si no arriva per tothom, que farem tot el possible per què arrivi.

En un altre post us explicaré com funciona el Rally. Entre tant, animeu-vos a incriure-us. Ho passarem bé, segur!!!

Inscripcions i info: www.gels.org i al mail: rally-terradets@gels.org

Scottish Conditions a la Punta de la Vinyola

Com que sembla que els corredors estan molt bé, amb en Pep Climent i l'Elihecer vam anar dijous al vespre a dormir a Puigcerdà a casa de l'Elihecer. Divendres "alpinisme-madrugón" i cap al Puimorent. Quan arribem ja hi ha gent equipant-se. Sortim pitant i ens toca obrir traça fins a la Punta de la Vinyola. Quan veiem el panorama comença a quedar clar que tocarà curtida. Tota la paret està tapissada de neu relativament recent. No hi ha perill d'allaus que puguin ser perillossos. Darrera nostre venen 10 persones més. Els que tenim més aprop arriben al mateix temps que nosaltres (clar!! ja tenen la traça oberta!!). Diuen que anaven a la Carnestoltes, però veien les condicions, decideixen ficar-se darrera nostre.


A peu del Corredor NO, les purgues son constants. Bé, doncs "Scottish Conditions" al canto. Li foto al primer llarg i em cau a sobre "la del pulpo". Aquest llarg està tot en piolet tracció, però les roques estan tapades de neu i haig d'anar netejant pels costats per mirar de trobar fisures on poder assegurar. Li vaig fotent per veure si trobo la reunió que m'havien comentat en Mimo i en Marcel, però no apareix. Surten el Pep i l'Eli a l'ensamble fins que trobo un pitó que reforço amb un Camalot vermell. Reunió!!!. He fet uns 70 mts.


Arriben els companys i amb aquestes condicions no ho veuen clar. Jo estic molt motivat, així que "palante". Faig un segon llarg més curt fins a una reunió de 2 claus que hi han a l'esquerra. Sort que tenen una vaga que sortia una mica de la neu i l'he pogut veure (i desenterrar).


Segueixo molt motivat i li foto tambè al següent llarg. Aquí la cosa es molt més mixte amb trams delicats. Cal anar netejant per buscar on ficar assegurançes al mateix temps que es progresa assegurant cada pas. Hi ha una mena de diedre a mig llarg amb uns pasets, que...uff!!!. Suposo que una vegada "net i polit" els companys i la cordada de sota deuen passar una mica millor, però a mi m'ha demanat sobre tot molta concentració.


No sento bé si el que diu en Pep es que s'acaba la corda o que encara queda corda, així que, com tampoc hi ha cap lloc clar on muntar la reunió, vaig fent per un mixte una mica menys complicat fins que surto a l'aresta. Al final: ensamble d'uns 70-80 mts.

Resum: m'ha agradat molt l'activitar, tot i que es fa una mica curteta (la mateixa sensació que al Phoenix, encara que aquest de la Vinyola ho he trobat més difícil). Això va tambè per les condicions, molt psicològiques i amb dificultats a tenir en compte, així com per assegur-se els llargs. Con dic a un video de l'Eli al final de la escalada "m'ho he passat teta de la bona".


Apa, a gaurdir-ho!!!

Historia d'Eau a Izas-Rematant la temporada

Quan semblava que ja s'havia acabat la temporada de cascades de gel, ens ve a sobre un altre onada de fred (i ja son varies aquest hivern) que ens torna a donar “vidilla” uns dies més.

Sense donar-li masses voltes, amb la Núria i en Marcel anem divendres cap a Izas, ja que encara tenim pendent l’Historia d'Eau. Per a mi ha estat una via “gafe”, ja que per diferents motius, encara no l'havia fet. Alguna vegada el company de cordada d'aquell moment em deixa tirat quan pràcticament estem de viatge. L'any passat amb en Marcel vam anar massa tard i des-de peu de via veiem que ja no pintava bé.

Per fi, gracies a aquesta onada de fred al Març, l'hem pogut escalar.

Divendres dormim a la furgo, al pàrquing de Canfranc-Estació. A les 5 sona el despertador. Desprès d'esmorzar pugem un bon tram per la pista en direcció al Col de Ladrones, però un parell de cur-ves abans d'arribar ja no podem continuar amb vehicle. La cur-va té un bon gruix de gel i pel que falta no val la pena posar cadenes.

Comencem a caminar amb una mica de neguit ja que veiem que hi ha força moviment de personal preparant material i inclús alguna cordada ja està força avançada.

Amb una aproximació còmoda i amb neu dura, arribem a peu de via i ¡¡Ohhhhh!!, hi han 3 cordades al peu de la cascada.
Com que ja porto varis intents, decidim que esperem el nostre torn i mirem d'intentar escalar-la.

Quasi 2 hores desprès ens toca i podem començar a escalar. Al sorteig li toca el primer llarg a en Marcel. Com que som 3, decidim fer com a mínim 2 llargs seguits cada un. En Marcel arriba a la primera reunió sense cap problema. Continua per la "goulotilla" que hi ha just a sobre de la reunió i con que a la branca esquerra de l'Escudo hi “overboocking”, apura la corda i monta reunió al gel a l'inici de la branca dreta.

Aquí canviem les cordes i continuo jo. Supero la branca dreta de l'Escudo amb gel a vegades una mica aigualit i entro a la "goulotte" que hi ha per sobre. Just a la entrada hi ha una reunió a la roca, però com aquí es canalitza tot el gel que tiren les 2 cordades que tenim a sobre nostre (em avançat una), xapo la reunió i continuo. Un cop fora de la "goulotte" miro d'anar cap a una roca mes amunt i a la dreta on hi ha una reunió de pitons. Com que les corden no arriben, fem un bon tram en ensamble, que es fa una mica dur per la tensió de les cordes.
Quan estic assegurant a la Núria i en Marcel, un dels molts troços de gel que tiren el que van davant, encerta a picar-me al colze i al genoll. El mal es molt fort i em queda el braç molt dolorit.


Continua en Marcel pel primer llarg de "l'Autopista", apurant la corda i muntant reunió al gel. Aquí les cordes ja van molt glaçades i recuperar o donar corda costa més que la pròpia escalada. Per no enredar-ho més, faig jo el darrer llarg, tot i que el braç i el genoll em fan molt mal.


La baixada per Iseries es força ràpida gràcies a que la neu està en molt bones condicions. Malgrat tot, no deixa d'impressionar passar a la bora del gran allau que ha caigaut fa uns dies.
Ràpida baixada fins el cotxe i continuo cap a Riglos on tinc un sopar-reunió pel Rally d'Escalada Terradets, però això ja ho explicaré en un altre post.

Les fotos d'aquest post son de la Nuria Gironés, en Marcel Ruiz i meves.

Projecció d'INES PAPERT per primera vegada a Catalunya

El proper dilluns dia 1 de Març hi haurà la primera projecció que la escaladora alemanya Ines Papert farà a casa nostra (Mostra d'Audiovisuals de Muntanya de Sant Martí a Barcelona) i a tot l'Estat Espanyol.
Aquesta dona es possiblement la millor escaladora en gel a nivell mundial entre altres coses (M11 en Dry, grau 6+ en cascada de gel, 8a en roca, apertures a l'Himalaia, etc...).

FOREVER d' Ines Papert

Dilluns día 1 de Març a les 20:30 h.

Centre Cultural La Farinera del Clot

Gran Vía de les Corts Catalanes, 838 (Barcelona)


Més informació a: http://www.mostrademuntanya.cat/programa.html

LA DIAGONAL- Les altres cascades de Bielsa

Cada vegada hi ha més saturació a les zones clàssiques de cascades de gel. Fa uns dies vam veure una de les situacions més inconscients que he vist a la muntanya i ja fa molts anys que volto. A la boca sud del túnel de Bielsa, amb 6 o 7 graus positius, dia assolellat, risc 4-5 d'allaus i 34 persones a la cascada El Sueño del Agua!!!!!!!!!!!.

Pocs dies desprès, a una coneguda web d'un grup de muntanya virtual, comentaven la situació ja que ells estaven a la via en aquells moment, posant a parir els que anaven per sota. Com si el problema només fos dels altres!!!! i sense plantejar-se ni tan sols, que ells tampoc haurien d'haver-se ficat allà, encara que fossin els primers a entrar a la via. El problema no es quants eren sinó què feien allà, en aquell moment i en aquelles condicions!!!.

Nosaltres, desprès de voltar una mica analitzant les condicions de diferents zones properes, vam tenir molt clar que només era segur escalar a la boca nord, a les cascades que no tenen campes ni corredors de neu a sobre que et puguin caure a sobre (insisteixo) un dia de temperatures positives i risc d'allaus 4-5.

Així va ser com amb en Marcel, vam escalar LA DIAGONAL. Una cascada en la que gaire gent es fixa a la boca nord, on la majoria només veu la Dorada i companyia. Els companys (Canito, Roger, Marc i el Tronko) van fer una altre al costa que s'ens dubte es del millor de la zona: EL CARNAVAL, una via que vaig fer fa un parell d'hiverns amb en Javi. Penjo aquí la foto-ressenya i algunes imatges de la escalada.




Bones escalades i una mica de seny, que juguem amb coses que no tenen recanvi.