Scottish Conditions a la Punta de la Vinyola

Com que sembla que els corredors estan molt bé, amb en Pep Climent i l'Elihecer vam anar dijous al vespre a dormir a Puigcerdà a casa de l'Elihecer. Divendres "alpinisme-madrugón" i cap al Puimorent. Quan arribem ja hi ha gent equipant-se. Sortim pitant i ens toca obrir traça fins a la Punta de la Vinyola. Quan veiem el panorama comença a quedar clar que tocarà curtida. Tota la paret està tapissada de neu relativament recent. No hi ha perill d'allaus que puguin ser perillossos. Darrera nostre venen 10 persones més. Els que tenim més aprop arriben al mateix temps que nosaltres (clar!! ja tenen la traça oberta!!). Diuen que anaven a la Carnestoltes, però veien les condicions, decideixen ficar-se darrera nostre.


A peu del Corredor NO, les purgues son constants. Bé, doncs "Scottish Conditions" al canto. Li foto al primer llarg i em cau a sobre "la del pulpo". Aquest llarg està tot en piolet tracció, però les roques estan tapades de neu i haig d'anar netejant pels costats per mirar de trobar fisures on poder assegurar. Li vaig fotent per veure si trobo la reunió que m'havien comentat en Mimo i en Marcel, però no apareix. Surten el Pep i l'Eli a l'ensamble fins que trobo un pitó que reforço amb un Camalot vermell. Reunió!!!. He fet uns 70 mts.


Arriben els companys i amb aquestes condicions no ho veuen clar. Jo estic molt motivat, així que "palante". Faig un segon llarg més curt fins a una reunió de 2 claus que hi han a l'esquerra. Sort que tenen una vaga que sortia una mica de la neu i l'he pogut veure (i desenterrar).


Segueixo molt motivat i li foto tambè al següent llarg. Aquí la cosa es molt més mixte amb trams delicats. Cal anar netejant per buscar on ficar assegurançes al mateix temps que es progresa assegurant cada pas. Hi ha una mena de diedre a mig llarg amb uns pasets, que...uff!!!. Suposo que una vegada "net i polit" els companys i la cordada de sota deuen passar una mica millor, però a mi m'ha demanat sobre tot molta concentració.


No sento bé si el que diu en Pep es que s'acaba la corda o que encara queda corda, així que, com tampoc hi ha cap lloc clar on muntar la reunió, vaig fent per un mixte una mica menys complicat fins que surto a l'aresta. Al final: ensamble d'uns 70-80 mts.

Resum: m'ha agradat molt l'activitar, tot i que es fa una mica curteta (la mateixa sensació que al Phoenix, encara que aquest de la Vinyola ho he trobat més difícil). Això va tambè per les condicions, molt psicològiques i amb dificultats a tenir en compte, així com per assegur-se els llargs. Con dic a un video de l'Eli al final de la escalada "m'ho he passat teta de la bona".


Apa, a gaurdir-ho!!!