LA CENSURA HA ARRIVAT A LA FEEC

Hi ha gent que no s'adona que ni les pitjors de les dictadures poden ja evitar que una informació s'escampi per tot arreu. Internet ha aconseguit democratitzar l'accés a la informació i trencar les cadenes amb les que els totalitarismes intenten lligar-la.

Això es el que està passant amb els actuals dirigents de la FEEC. Pensen que impedint la publicació de noticies i/o informacions a la revista Vèrtex, poden impedir la difussió de les informacions. Gràcies a les actuals eines informàtiques les informacions i/u opinions no podràn ser censurades per molt que les seves mentalitats retrògrades ho intentin.

Això es el que ha passat amb la carta que l'anterior president de la FEEC, Anton Fontdevila, ha enviat a la revista Vèrtex i que l'actual Junta Directiva ha decidit impedir que es publiqui. Per tal que això no sigui així, aquí va el texte censurat per a coneixement de tothom que ho vulgui:

-------------------------------------------------------------------------------------

Degut a que la junta directiva de la federació m’ha censurat la carta que vaig enviar a la revista Vèrtex, per tal d’exercir el meu dret de replica, la faig pública mitjançant aquesta “web” i espero que la censura no actuí de nou. Lamento el trobar-me en aquesta situació, desprès de sis anys de treballar voluntàriament pel col•lectiu excursionista a primera línia de la FEEC, no reclamo cap privilegi, crec que com a federat que soc, tinc dret a utilitzar responsablement i sense censura els mitjans de comunicació federatius que paguem entre tots

"Sr. Director de la revista Vèrtex:

Amb sorpresa he llegit la carta del Sr. Sanahuja publicada en l’últim Vèrtex, en la que fa una rèplica a les cartes d’acomiadament que vaig enviar als presidents de les entitats i als federats. Em sorprèn que es publiqui com a rèplica en la revista ja que les meves cartes no si varen publicar mai, les vaig enviar fa mes d’un any i mig i els fets a que fa referència el Sr. Sanahuja, son de mes de catorze anys enrere quan ell va deixar de presidir la federació.

Tot plegat no crec que sigui massa interessant pels lectors de la revista, molts dels quals no coneixen ni el contingut ni el context de les meves cartes, especialment la dirigida al presidents de les entitats, i per tant vaig pensar en no contestar a les acusacions que fa el Sr. Sanahuja, però com que tampoc es tracta de quedar com un mentider he de matisar el següent:

- En les meves cartes no es feia menció personal a ningú, tret del Sr. Bernat Clarella per situar la meva entrada a la Junta Directiva. Feia un resum de la tasca federativa durant els any que hi vaig formar part com a vicepresident i president i donava les gràcies a les moltes persones que varen treballar per tirar endavant el projecte federatiu durant tot aquell temps sense citar a ningú en particular per no fer un memoràndum en lloc d’una carta. Si no hi havia espai per fer lloances menys ni havia per fer retrets.

- Si be es cert que la liquidació auditada del exercici 1996 es va tancar amb superàvit, no per les activitats ordinàries de les que va resulta un saldo negatiu, si no per un ingrés extraordinari provinent de la indemnització cobrada pel desallotjament de l’antic local federatiu, també ho es que la situació patrimonial de la federació era deficitària. Això també ho varen certificar els mateixos auditors que van revisar els comptes. Els motius d’aquell dèficit, sortosament superat en poc temps, es varen explicar en el seu moment a las entitats federades que en assemblea van aprovar les mesures per eixugar-lo.

- No es cert que a l’assemblea de VIC les entitats refusaren una quota extraordinària per fer front al dèficit acumulat. El 26 d’abril de 1998, en aquella assemblea es va aprovar un pressupost extraordinari de mes de 39 milions de les antigues pessetes. (235.530,63 €) per fer front al dèficit, i en la següent assemblea, celebrada el 29 de novembre del mateix any a Tarragona, es va acordar eixugar-lo amb una aportació addicional anual del vint per cent del seu import. Això suposava, tal com s’indica en la circular 83/1998 enviada a les entitats, que haurien de pagar 145 ptes. per soci durant cinc anys. Sortosament amb l’esforç de tots la situació econòmica de la federació va millorar i les entitats tant sols hagueren de pagar aquesta quota l’any 1998 i parcialment el 1999 i de la quota total aprovada de 725 ptes. per soci en pagaren només 190.

- Del contingut de les cartes que vaig enviar difícilment es pot extreure cap retret ni menyspreu a ningú, si algú així ho vol creure li he de dir que aquesta no era la meva intenció. En cap moment vaig fer cap valoració de les actuacions d’anterior juntes ni la seva comparació amb la tasca realitzada durant el anys que vaig estar a la federació, no crec que fos el lloc, el moment , ni la persona. Qui vulgui fer comparacions tant sols cal que miri els anuaris del últims any i faci la seva valoració.

- Refuso totalment les acusacions del Sr. Sanahuja i per part meva deixo per tancada definitivament aquesta qüestió.

Barcelona 1 de setembre de 2010.

Antón Fontdevila i Martí