lunes, 20 de julio de 2009

CONTRASTOS AL PEDRAFORCA

Resulta curiós els contrastos que es poden produir als nostres Pirineus. En aquest cas, al Pre-Pirineu com es el Predraforca.

Fa només 2 mesos que m’estava enfilant per aquest vessant nord, carregat amb els estris de gel, per fer l'escalada de la Canal del Riambau, en les millors condicions glacials que es recorden en bastants anys. Ara, mentre remuntem pel bosc camí de la base de la paret nord, miro cap a la gorja d'aquesta canal i em sorprenc el canvi tan radical que ha sofert aquest vessant en tan poc temps.


Ja ens acostem a l'Agost i de cara a fer alguna bona ascensió als Alps, amb en Pep i l'Antón hem vingut al Pedraforca per fer metros de cara a agafar rodatge.

Aquest any anem als Ecrins amb els "Ex-Combatientes" (antics participants a les Estades per a Joves Alpinistes de la FEEC) i com que allà a l'Agost no hi han moltes ascensions glacials, doncs el millor es agafar rodatge amb roca de "llargues distàncies".

Als Ecrins, la major part de les bones vies tenen més de 1.000 mts de desnivell, així que el millor es fer fons en roca per anar el més còmode passible i carregar motxilla, ja que per fer bona part d'elles, s'ha de fer bivac al peu o a la mateixa paret.
Aquesta era la idea quan vam sortir de Barcelona camí del Pedra, però en arribar a Saldes, la temptació de fer un bon esmorcar a la Granja del poble i tastar la ja seva famosa Coca, va ser superior a la motivació escaladora.

Això va fer que la hora a la que sortíem del cotxe camí de la paret, no fos precisament molt alpina. Davant d'aquest fet condicionant, decidim no entrar per cap via de les que hi han sota la vira de la Pany i accedir al peu de la CERDÀ-POKORSKY de la cara nord, per la vira.


La via es força interessant i amb bona roca en general. L'equipament convina els pitons (alguns d'època) amb 3 o 4 parabolts en el trams més difícils, així com algú altre a les reunions.

Els 2 primers llargs son facilets fins a situar-se sota el desplomet d'inici del 3r llarg.

Un tram explosiu, assegurat per 2 parabolts que substitueixen els antics burils d'època, permeten superar aquest curt tram en lliure (6a) o fent A0. El 4º llarg es una mena de placa-diedre amb un final també desplomadet i explosiu.



El llarg següent (i últim d'aquesta via),segueix un diedre que s'acava a una mena de micro-vira on cal superar un tramet descompost. Nosaltres vam estirar aquest tram amb un llarg ensamble fins a un petit pi, quasi a sota de la xemeneia de la part superior de la Directa Anglada-Guillamon.


La xemeneia s'acava a una mena de petita bretxa d'on surt una vira herbosa a la dreta, força enlairada, que porta a un diedre-off wich no gaire difícil.

Aquest llarg també l'allarguem amb un ensamble fins on el terreny es tomba just a sota del Collet de la Cova. Com que la cosa ja perd interès, decidim sortir pel Collet de la Cova i baixar cap el Collet del Gat per prendre la tartera i directes cap el Refugi.



En general, l'ensamble de la Cerdà-Pokorsky amb la part superior de l'Anglada-Guillamon, m'ha semblat una escalada interessant i una bona opció per fer metres aprop de casa, de cara a les "tonyinades alpines" que tenim a tocar.

2 comentarios:

  1. Bones Rafa, no sabia d'aquest altre blog!! Estás que te sales!! L'anirem seguint....
    Fins ara!

    ResponderEliminar
  2. Ja veus... Adaptació als temps es diu això!!.
    A veure si us sembla interessant el que pengi per aqui.

    salut

    ResponderEliminar