Quan semblava que ja s'havia acabat la temporada de cascades de gel, ens ve a sobre un altre onada de fred (i ja son varies aquest hivern) que ens torna a donar “vidilla” uns dies més.
Sense donar-li masses voltes, amb la
Núria i en
Marcel anem divendres cap a Izas, ja que encara tenim pendent l’Historia d'Eau. Per a mi ha estat una via “gafe”, ja que per diferents motius, encara no l'havia fet. Alguna vegada el company de cordada d'aquell moment em deixa tirat quan pràcticament estem de viatge. L'any passat amb en Marcel vam anar massa tard i des-de peu de via veiem que ja no pintava bé.
Per fi, gracies a aquesta onada de fred al Març, l'hem pogut escalar.
Divendres dormim a la furgo, al pàrquing de Canfranc-Estació. A les 5 sona el despertador. Desprès d'esmorzar pugem un bon tram per la pista en direcció al Col de Ladrones, però un parell de cur-ves abans d'arribar ja no podem continuar amb vehicle. La cur-va té un bon gruix de gel i pel que falta no val la pena posar cadenes.
Comencem a caminar amb una mica de neguit ja que veiem que hi ha força moviment de personal preparant material i inclús alguna cordada ja està força avançada.
Amb una aproximació còmoda i amb neu dura, arribem a peu de via i ¡¡Ohhhhh!!, hi han 3 cordades al peu de la cascada.
Com que ja porto varis intents, decidim que esperem el nostre torn i mirem d'intentar escalar-la.
Quasi 2 hores desprès ens toca i podem començar a escalar. Al sorteig li toca el primer llarg a en Marcel. Com que som 3, decidim fer com a mínim 2 llargs seguits cada un. En Marcel arriba a la primera reunió sense cap problema. Continua per la "goulotilla" que hi ha just a sobre de la reunió i con que a la branca esquerra de l'Escudo hi “overboocking”, apura la corda i monta reunió al gel a l'inici de la branca dreta.
Aquí canviem les cordes i continuo jo. Supero la branca dreta de l'Escudo amb gel a vegades una mica aigualit i entro a la "goulotte" que hi ha per sobre. Just a la entrada hi ha una reunió a la roca, però com aquí es canalitza tot el gel que tiren les 2 cordades que tenim a sobre nostre (em avançat una), xapo la reunió i continuo. Un cop fora de la "goulotte" miro d'anar cap a una roca mes amunt i a la dreta on hi ha una reunió de pitons. Com que les corden no arriben, fem un bon tram en ensamble, que es fa una mica dur per la tensió de les cordes.
Quan estic assegurant a la Núria i en Marcel, un dels molts troços de gel que tiren el que van davant, encerta a picar-me al colze i al genoll. El mal es molt fort i em queda el braç molt dolorit.
Continua en Marcel pel primer llarg de "l'Autopista", apurant la corda i muntant reunió al gel. Aquí les cordes ja van molt glaçades i recuperar o donar corda costa més que la pròpia escalada. Per no enredar-ho més, faig jo el darrer llarg, tot i que el braç i el genoll em fan molt mal.
La baixada per Iseries es força ràpida gràcies a que la neu està en molt bones condicions. Malgrat tot, no deixa d'impressionar passar a la bora del gran allau que ha caigaut fa uns dies.
Ràpida baixada fins el cotxe i continuo cap a Riglos on tinc un sopar-reunió pel Rally d'Escalada Terradets, però això ja ho explicaré en un altre post.
Les fotos d'aquest post son de la
Nuria Gironés, en
Marcel Ruiz i meves.
