martes, 5 de mayo de 2009

RIAMBAU INTERNAUTA

LA MILLOR RESSENYA DE LA VIA A: http://tocantelbuit.blogspot.com

¡¡ La informació de les condicions de la muntanya al dia !! Això es el que el món d'internet ha aportat a l'alpinisme i la muntanya en general. ¡¡Es increible el que genera aquest mitjà!!.

Surt un missatge en un foro d'internet i al dia següent la via en questió es asatjada quasi literalment, amb el que això té de bó per als alpinistes i de dolent per a les delicades condicions de les rutes glacials.

Això es el que li ha passat a la poc concorreguda (fins aquest any), Canal del Riambau al Pedraforca.


Han estat al mateix temps un mail d'en Mimo a la llista dels Ex-Combatientes i una piada a Infohielo. Això va ser un dissabte i a partir d'aqui cada dia han hagut cordades escalant aquesta ruta.

Per la meva part, preveient que el pont de l'1 de Maig cauria una avalanxa sobre el corredor, li vaig plantejar a en Marcel per anar el dijous, just un dia abans de la "marabunta". Finalment es va apuntar tambè la Laia.

Dimecres vam arribar al mirador i vam dormir al cotxe (sempre dormo com un tronc al cotxe d'en Marcel). Ens vam llevar d'hora i de nit vam començar a caminar pendents amunt cap a la paret nord. Abans del Dit de Riambau, es fa de dia. Un flanqueix amb força ambient i ja estem dins el corredor on ens adonem de les excel·lents condicions d'una neu dura que ens permet progresar comodament fins la base del primer resalt difícil.


Ens encordem i enfilem aquest diedre glaçat, amb poc gruix de gel però suficient per gaudir d'un bonic llarg. Malgrat ser un dia "laborable", veiem que s'apropen altres 2 cordades, amb les que compartirem l'escalada.


El següent llarg es el millor de la via: una estreta "goulotte" a 70º que finalitza en una vertical xemeneia glaçada. ¡¡Magnífic!!.


Ara li toca en Marcel que s'enfila per un estret corredor a la dreta de la reunió, superant una curta cascada de bon glaç.

Finalment, un darrer llarg difícil on cal superar un primer tram sobre roca, que no dona massa confiança, seguida d'un terreny mixte assequible.


Ja nomès queda remuntar els darrers metres de corredor clàssic fins a la carena, aprop del cim del Calderer, punt culminant del Pedraforca.

Al cim em truca en Javi per proposar-me "anar a escalar el dissabte la Canal del Riambau, que diuent que està en molt bones condicions". Quan li dic on estic es queda destrempat.


Durant el pont, arriben a coincidir fin a 10 cordades al corredor. Es evident que les condicions, desprès de la gentada que em passat per la via, ja no seràn tan bones.

Es el que té de bó i de dolent internet...

2 comentarios:

  1. Com us esteu posant les botes aquest any!!!
    Tranqui Rafa que l'any que ve tindré temps ...
    Jordi (Tronchois)

    ResponderEliminar
  2. Ja veus company!!!. Gel que no punxes, gel que es perd.
    Has vist?. En Nach i en Jordi acaven d'anar i ja es tard...
    De tota manera, això no acava aquí. Encara ens queden els Alps...

    ResponderEliminar