El cas es que en Pep, amb molt bon criteri, em va comentar que portès els peus de gat per fer una escaladeta a Montserrat, aprofitant una estona desprès d'una reunió.
A més, em va dir d'anar a una via que inexplicablement no coneixia tot i haver passat mil vegades per debant: la CADE a la Miranda de la Portella. ¡¡Si, si, ho reconeixo!!. ¡¡No havia paratatenció en la inmensa "laja" desenganxada d'aquesta banda de la paret d'Agulles!!.
A sobre en Pep va proposar de fer l'aproximació pel curiòs avenc que es rapela des de la R-1 de la via Laponia. Un toc d'exotisme en l'activitat.
La veritat es que la via va valer la pena. La xemeneia del segon llarg, imprescindible en l'escalada montserratina. Quasi 50 mts de "ramonage" sense cap assegurança, tot i que la dificultat deixa fer.
La sortida a l'esperò es molt aéria, com tots aquest trams a les agulles montserratines. Un cop a dalt, baixem ràpidament mentres comença a ploure. Altre cop al camí, veiem la cordada que venía al darrera, al fil de l'esperó de sortida, sota la pluja.
A falta de càmara de fotos, les del teléfon ja fan la funció.
ESPORTIVA ALS PIRINEUS ORIENTALS A PRIMERS DE MAIG?
Doncs sí. Tot i que la Begoña i jo no fem gaire escalada esportiva, vam anar a St Pere des Forcats i amb un teló de fons de muntanyes nevades amb l'impressionant mantell que aquest any encara hi ha els primers dies del mes de Maig, aprofitem que estavem a la Cerdanya per apropar-nos.
Amb l'amic David que ara està en fase "esportiva" i desprès que la Begoña, ell i la Laura fessin el Puigmal amb esquís (peasso esquiada), doncs vam anar a estirar una mica la musculatura en aquesta zona de la Cerdanya Francesa. El lloc permet anar amb els nens sense tenir que estar tota la estona controlant que no s'estimbin.
Bé, ja que hem tret la pols als peus de gat, caldrà no deixar-ho massa temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario