martes, 10 de enero de 2012

GOULOTTE QUINTANA A LA OEST DEL TAILLON

Ja que la temporada no esta éssent massa estable, ens decidim per anar a buscar el gel a cotes mes altes, com ara la cara oest del Taillon. Una bona patejada, però on sembla que trobarem molt bones condicions per l'alpinisme hivernal.

Un primer intent des de Bujaruelo, ens rebutja per culpa del mal temps, tot i que vam fer un primer llarg de no savem massa bé quina vía d'aquest vessant. Esta clar que per aquestes patejades s'ha d'anar amb la previssió de la meteo mes clara.

El segon intent el fem 20 dies desprès, però ara anem per Gavarnie. Després de remuntar les pistes d'esquí i passar pel ja conegut Coll de Bujaruelo, ens posem a peu de via, després de més de 4 hores d'aproximació. La neu en algun moment esta una mica profunda, però no tant com per fer-nos tirar enrera.

En arrivar al petit circ que fan la cara oest del Taillon i la est del Gabieto, l'ambient es totalment "Scotish Conditions" o com diuen uns vascos "Patagonia Conditions". Malgrat tot, l'estat de la neu i de les vies es força bó, així que amb en Jorge (de Cuba) i després que els Marçals hagin decidit no continuar, ens enfilem pels primers metres de la Goulotte Quintana d'aquest vessant.


Ja en els primers metres ens adonem que disfrutarem de la via. Bona neu en general i bon gel als resalts mes drets que fins i tot ens permeten possar cargols per glaç molt mes segurs del que preveiem. Fem un primer llarg amb petit resalt de gel.

El segon i mes maco, amb una bonica i fàcil cascada de bon gel. Un tercer amb resaltet de gel, mes campa de neu força raonable.


Un altre campa de neu i finalment entrem en la estreta part final amb alguns passos de mixte divertit i no massa complicats.


Finalment un altre tram de corredor de neu i ja tenim els peus possats al final de la via, mentres un altre cop les llums de la posta de sol ens regalen uns paissatges de pel·licula.




Baixada tranquila, amb en Jorge al·lucinant per la seva estrena al món de l'alpinisme hivernal i xino xano mentres anem petant la xerrada, arrivem a la furgo on els Marçals estan preparant ja el sopar.

Una bonica activitat hivernal, que val molt la pena, tot i la patejada que comporta.

domingo, 25 de diciembre de 2011

Canigó: el gel més oriental

No podiem desaprofitar les excel·lents condicions previes a l'hivern, que s'han presentar aquesta temporada al Pirineo Oriental, així que aprofitant que es podia pujar en cotxe quasi fins el refugi dels Cortalets, a primers del desembre ens apropem per escalar un bombonet d'aquestes contrades: la goulotte Directa Escarra-Muxart a la cara est del Canigó.

Una aproximació cómoda i unes condicions de neu dura excepcionals, ens permeten gaudir d'aquesta bonica escalada, potser la mes oriental possible en neu-gel al Pirineo. Pedents mantingudes, resalts drets i un llarg clau amb trams mixtes, donen salsa a aquesta bonica activitat.

Per acavar d'adobar-ho, unes vistes excepcionals, les llums d'una magnífica posta de sol al cim i la ombra del Canigó arrivant fins el mar, complerten un dia per recordar durant molt temps.





miércoles, 9 de noviembre de 2011

GEL EN LA SISENA DIMENSIÓ


Li hem donat força voltes, però finalment ja tenim acabada la pel · lícula de PAU ESCALÉ. I dic li hem donat força voltes, perquè no resulta fàcil fer una pel · lícula a partir d'un munt d'imatges de diferents escalades, en diferents llocs i en diferents circumstàncies.

Poques d'aquestes imatges s'han gravat pensant en muntar una pel · lícula. Són imatges gravades en la majoria dels casos, mentre s'assegura el company o després col · locar una assegurança i en posicions precàries. I això ha estat el que li ha donat un caràcter especial a aquest projecte.

En el meu cas, el repte ha estat escriure un guió, seleccionar les imatges i en difinitiva dirigir la pel · lícula. Un repte personal que ha resultat divertit i enriquidor. La resta ha resultat fins i tot fàcil, tenint als amics de ZEBA PRODUCCIONS encarregant-se de la part tècnica i el muntatge. Gent seriosa i professional que han fet una bona feina, tenint en compte amb el que comptàvem.

Ara només falta que la gaudiu vosaltres també. No només de la pel · lícula. També d'una persona (que no personatge), molt interessant, sense arestes, pla, passional i apassionat. Els seus sentiments i comentaris no us deixaran indiferents. Una persona de la qual tinc la gran sort de dir ... que som AMICS.

miércoles, 31 de agosto de 2011

ROCA DE GENS. Una escalada a la Cerdanya

La Cerdanya no es que sigui un dels millors llocs per escalar en roca. Si exceptuem la Serra del Cadí, poca cosa més hi ha.

Malgrat tot, un bocí de roca propera a Martinet i al costat de la carretera, permet fer una escaladeta per omplir un matí o una tarde despenjada d'altres activitats a la zona.

La paret es molt visible des de la carretera quan anem o venim entre Martinet i la Seo d'Urgell. Sempre que mirava aquesta paret des del cotxe, em cridava l'atenció la marcada cicatriu diagonal que ratlla quasi tota la paret.

En principi aquesta paret només te una via oberta al 1993 i equipada amb spits i algun pitó al 2n llarg. Es diu "EVA" i te uns 80 mts repartits en 3 tirades. Les 2 primeres segueixen la marcada cicatriu, excepte un tram al mig per muntar reunió a una placa tombada. El 3r llarg va a cercar un diedret de magnífic calcari al seu final.
De material només caldràn unes 15 cintes exprés i res més.


Per anar a la paret, cal agafar la carretera en direcció a Montellà i a uns 500 mts cal agafar un trencall a la dreta direcció a Estana. Al final de la baixada es troben uns tancats per bestiar i una antiga piscifactoria d'on surt un camí de terra a la dreta. Pocs metres després travessar el torrent de Capistol per un petit pont de pedra. Continuar 500 mts més passant per la Roca de la Mel on hi han unes vies esportives. Finalment arribem a un prat on deixem el cotxe just a 5 minuts de la paret. Del prat prendre una petita tartera a l'esquerra per després flanquejar a la dreta fins a la cova que hi ha a peu de via.

El primer llarg segueix l'ampla fissura característica de la paret que es deixa per anar a cercar la R-1 situada a la dreta a la placa tombada del mig de la paret (V-, IV+. 6 spits).

El segon llarg comença per un mur vertical de preses invertides fins a tornar a la marcada fissura, a l'alçada d'una petita cova. Pujar per la placa de la dreta i sortir per un esperonet a la dreta fins a la R-2 (A0, V+, IV+. 8 spits i 2 claus).




Se surt en vertical per flaquejar poc després i anar a cercar un diedre a la dreta de magnífica roca calcària (8 spits. IV+, V+, 6a).



Doncs aqui teniu una opció més per escalar a la Cerdanya quan en alçada el temps o les condicions no ho permeten.

lunes, 22 de agosto de 2011

XEMENEIA DE PALLARS. Una bona opció per la calor

En uns dies on resulta difícil suportar les calors i encara més escalar, la Xemeneia de Pallars, a la entrada del Congost de Collegats, permet escalar de manera raonable, gràcies a la seva curiosa escalada interior que recorda les xemenies dels Mallos de Riglos.



martes, 21 de junio de 2011

OBRES A TERRADETS

¡¡Atenció!! Estan possant una malla metàl·lica a la paret de sobre la via del tren, just on comença el camí a la Falsa Feixa de la Paret de les Bagasses. En aquest primer tram el camí pràcticament ha desaparegut degut a la quantitat de pedres que han tirat avall netejant de blocs sueltos d'aquest tram de paret. Hi ha un cartell on comença la corda fixa inicial, que prohibeix el pas mentres s'estiguin fent les obres.

jueves, 19 de mayo de 2011

Video del 2º Ral·li Arc'teryx 12h d'Escalada Terradets

Ja tenim el video del Ral·li Terradets-2001. Les imatges i el muntatge son dels amics de ZEBA PRODUCCIONS:

http://www.vimeo.com/23911503


¡¡Us esperem l'any vinent!!