Retorn a la roca

Feia força temps que no treia els peus de gat a passejar. Hi es que quan cauen les primeres neus, nomès penso en piolets i crampons.

El cas es que en Pep, amb molt bon criteri, em va comentar que portès els peus de gat per fer una escaladeta a Montserrat, aprofitant una estona desprès d'una reunió.
A més, em va dir d'anar a una via que inexplicablement no coneixia tot i haver passat mil vegades per debant: la CADE a la Miranda de la Portella. ¡¡Si, si, ho reconeixo!!. ¡¡No havia paratatenció en la inmensa "laja" desenganxada d'aquesta banda de la paret d'Agulles!!.

A sobre en Pep va proposar de fer l'aproximació pel curiòs avenc que es rapela des de la R-1 de la via Laponia. Un toc d'exotisme en l'activitat.

La veritat es que la via va valer la pena. La xemeneia del segon llarg, imprescindible en l'escalada montserratina. Quasi 50 mts de "ramonage" sense cap assegurança, tot i que la dificultat deixa fer.

La sortida a l'esperò es molt aéria, com tots aquest trams a les agulles montserratines. Un cop a dalt, baixem ràpidament mentres comença a ploure. Altre cop al camí, veiem la cordada que venía al darrera, al fil de l'esperó de sortida, sota la pluja.

A falta de càmara de fotos, les del teléfon ja fan la funció.

ESPORTIVA ALS PIRINEUS ORIENTALS A PRIMERS DE MAIG?

Doncs sí. Tot i que la Begoña i jo no fem gaire escalada esportiva, vam anar a St Pere des Forcats i amb un teló de fons de muntanyes nevades amb l'impressionant mantell que aquest any encara hi ha els primers dies del mes de Maig, aprofitem que estavem a la Cerdanya per apropar-nos.

Amb l'amic David que ara està en fase "esportiva" i desprès que la Begoña, ell i la Laura fessin el Puigmal amb esquís (peasso esquiada), doncs vam anar a estirar una mica la musculatura en aquesta zona de la Cerdanya Francesa. El lloc permet anar amb els nens sense tenir que estar tota la estona controlant que no s'estimbin.

Bé, ja que hem tret la pols als peus de gat, caldrà no deixar-ho massa temps.

RIAMBAU INTERNAUTA

LA MILLOR RESSENYA DE LA VIA A: http://tocantelbuit.blogspot.com

¡¡ La informació de les condicions de la muntanya al dia !! Això es el que el món d'internet ha aportat a l'alpinisme i la muntanya en general. ¡¡Es increible el que genera aquest mitjà!!.

Surt un missatge en un foro d'internet i al dia següent la via en questió es asatjada quasi literalment, amb el que això té de bó per als alpinistes i de dolent per a les delicades condicions de les rutes glacials.

Això es el que li ha passat a la poc concorreguda (fins aquest any), Canal del Riambau al Pedraforca.


Han estat al mateix temps un mail d'en Mimo a la llista dels Ex-Combatientes i una piada a Infohielo. Això va ser un dissabte i a partir d'aqui cada dia han hagut cordades escalant aquesta ruta.

Per la meva part, preveient que el pont de l'1 de Maig cauria una avalanxa sobre el corredor, li vaig plantejar a en Marcel per anar el dijous, just un dia abans de la "marabunta". Finalment es va apuntar tambè la Laia.

Dimecres vam arribar al mirador i vam dormir al cotxe (sempre dormo com un tronc al cotxe d'en Marcel). Ens vam llevar d'hora i de nit vam començar a caminar pendents amunt cap a la paret nord. Abans del Dit de Riambau, es fa de dia. Un flanqueix amb força ambient i ja estem dins el corredor on ens adonem de les excel·lents condicions d'una neu dura que ens permet progresar comodament fins la base del primer resalt difícil.


Ens encordem i enfilem aquest diedre glaçat, amb poc gruix de gel però suficient per gaudir d'un bonic llarg. Malgrat ser un dia "laborable", veiem que s'apropen altres 2 cordades, amb les que compartirem l'escalada.


El següent llarg es el millor de la via: una estreta "goulotte" a 70º que finalitza en una vertical xemeneia glaçada. ¡¡Magnífic!!.


Ara li toca en Marcel que s'enfila per un estret corredor a la dreta de la reunió, superant una curta cascada de bon glaç.

Finalment, un darrer llarg difícil on cal superar un primer tram sobre roca, que no dona massa confiança, seguida d'un terreny mixte assequible.


Ja nomès queda remuntar els darrers metres de corredor clàssic fins a la carena, aprop del cim del Calderer, punt culminant del Pedraforca.

Al cim em truca en Javi per proposar-me "anar a escalar el dissabte la Canal del Riambau, que diuent que està en molt bones condicions". Quan li dic on estic es queda destrempat.


Durant el pont, arriben a coincidir fin a 10 cordades al corredor. Es evident que les condicions, desprès de la gentada que em passat per la via, ja no seràn tan bones.

Es el que té de bó i de dolent internet...